New Order (Indonèsia)
Article
May 21, 2022
El Nou Ordre (en indonesi: Orde Baru, abreujat Orba) és el terme encunyat pel segon president indonesi Suharto per caracteritzar la seva administració quan va arribar al poder el 1966 fins a la seva dimissió el 1998. Suharto va utilitzar aquest terme per contrastar la seva presidència amb la de el seu predecessor Sukarno (anomenat retroactivament l'"Ordre Vell" o Orde Lama). Immediatament després de l'intent de cop de 1965, la situació política era incerta, el Nou Ordre de Suharto va trobar molt suport popular dels grups que volien una separació dels problemes d'Indonèsia des de la seva independència. La "generació del 66" (Angkatan 66) va resumir la conversa sobre un nou grup de joves líders i un nou pensament intel·lectual. Després dels conflictes comunals i polítics d'Indonèsia, i el seu col·lapse econòmic i el trencament social de finals de la dècada de 1950 fins a mitjans de la dècada de 1960, el "Nou Ordre" es va comprometre a aconseguir i mantenir l'ordre polític, el desenvolupament econòmic i l'eliminació de la participació massiva en el procés polític. Els trets del "Nou Ordre" establert des de finals dels anys 60 van ser, per tant, un paper polític fort per als militars, la burocratització i corporativització de les organitzacions polítiques i socials, i la repressió selectiva però efectiva dels opositors. La doctrina anticomunista estricte va continuar sent un segell distintiu de la presidència durant els seus 32 anys posteriors, amb l'islamisme que va començar a prevaler a principis dels anys noranta. Al cap d'uns anys, però, molts dels seus aliats originals s'havien tornat indiferents o contraris al Nou Ordre, que comprenia una facció militar recolzada per un grup reduït de civils. Entre bona part del moviment pro-democràcia que va obligar a Suharto a dimitir durant la revolució indonèsia de 1998 i després va guanyar el poder, el terme "Nou Ordre" s'ha utilitzat de manera pejorativa. S'utilitza amb freqüència per descriure figures que estaven vinculades al període Suharto o que van mantenir les pràctiques de la seva administració autoritària, com ara la corrupció, la connivència i el nepotisme (àmpliament coneguda per les sigles KKN: korupsi, kolusi, nepotisme).